dimarts, 18 d’agost del 2009

Preparació de les etapes

Després de donar-li moltes voltes i de mirar moltes pàgines de gent, he decidit començar a León. Encara que tinc 15 dies de vacances, tampoc vull passar-les totes pedalant. La majoria de gent fa des de Roncesvalles a Santiago, però jo, com que és la primera vegada que m'endinso a fer una pedalada tant important, prefereixo estar menys dies. Normalment, per a les webs que he llegit, de León a Santiago ho tenen dividit en 5 etapes. Jo em guardo dos dies per si les mosques. Si arribo en aquests cinc dies, potser m'arribo a Finisterre. (Ei!, en autocar.)
Ha estat força complicat de triar les variants del camí. Uns ho fan íntegre per asfalt, uns altres tot per camí, peti qui peti i uns altres, per a mi, més realistes, que ho van combinant, segons l'estat del camí, temps... Aquest són els que m'he mirat més.
M'ha estat de bastant ajuda el llibre “El Camino de Santiago en mountain bike” de Juanjo Alonso i publicat per Ed. Tutor. Ha estat ben bé un llibre per a començar a plantejar-me per on començar. Veure què és el que es cou amb aquesta ruta. Després d'això, el millor va ser mirar les innumerables webs que parlen del tema, ara que ja ho tenia un pelet més clar. La que m'ha ajudat molt www.bicigrino.com. Marca les rutes principals, et dona consells, enllaça en altres blogs, llistats de les coses a portar i preveure, tracks en GPS...
A partir d'aquí i ja sabent més o menys el que volia, ja pots mirar els blogs d'altra gent, i començar a partir d'on t'interessi.
I si necessites més informació, també m'ha ajudat molt uns altre web també creat per la mateixa persona que la web bicigrino. És el foro bicigrino. Deixes preguntes i busques respostes. Hi ha de tot!

1ra Etapa - I pq?

Doncs aquest any, i vist les expectatives, he decidit emprendre un viatge solet. Porto molts anys pensant en seguir el camí de Sant Jaume, però mai m'havia acabat de picar la curiositat. Sigui per les circumstàncies, sigui pel que vulgui i gràcies a una gran amiga meva, m'ha entrat el cuquet de fer el camí. I en bici. Ja portava també temps donant-li voltes en comprar una bici i poder pedalejar (n'estava una mica fart de fer spinning. Mai atrapava al de davant!) Dit i fet. Ja tinc bici nova i ja tinc el cuquet de fer la meva “peregrinació”. A on arribaré? No ho se. L'acabaré? No ho se. Però mentre estigui voltant per allí, n'estic segur que en gaudiré!