- Ja he arribat a Finisterra. La que diuen que tradicionalment el final del món, però buscant el Google Maps, diu que ara, geogràficament és un altre lloc que ara no recordo, també a Galicia.
Ja tinc hostal per passar la nit.
El far està lluny, i la veritat és que no se si agafar un taxi, anar a peu o esperar a les 15h que obrin l'alberg per a veure què ofereixen. El dubte, està amb el temps, ja que plou, para, plou, para i clar, puc tornar ben xop.
Per ara estic descansant, no sè de què si l'únic que he fet és anar amb bus, jeje.
- Al final m'he decidit a anar-hi a peu (és que sense la bici no soc res, jeje. Per cert, ja està a casa). Semblava la rambla! Gent amunt i avall. (total, als caminats els hi és igual uns km més) Doncs he desafiat als Déus de la pluja i amunt va. Just quan arribava, plovia una mica i m'he "refugiat" en uns xiringuitus que deuen obrir a l'estiu amb coses pels turistes. Plou fort, però esperaré a que pari ja que per aquí dalt la tònica és de plou-para plou-para.
- Quan ha parat de ploure, he arribat fins el far, i continuant una mica arribes on es fan les ofrenes i es crema el que ja no necessites per purificar. Sembla més un abocador que altre cosa.
El que m'ha impressionat, és com la tempesta que tenia just davant, s'ha anat movent terra endins. La veia com entrava a la Península. Previsió del temps per a les proreres hores: Sol.
- Tornant he anat a passejar i he entrat al museu de la pesca. Està al que aquí en diuen castell per que no deixa de ser una casa enmurallada. El guia m'ha tingut vora una hora explicant coses de la pesca. Sabíeu que la primera empresa de conserves va ser a Fisterra? Doncs tot va ser obra d'espionatge industrial. Un vaixell francés va naufragar a les seves costes. Al rescatar els seus tripulants van trobar unes llaunes, les van obrir i al cap d'un any ja tenien la seva fàbrica oberta.
Alguna cosa semblant va passar amb la llet condensada. Van obrir les llaunes i van pintar les parets de les cases. Normalment els vaixells portaven pintura per conservar la fusta del vaixell i clar, qualsevol tastava per comprovar si no era pintura! Si més no una bona anècdota.
Ah i allò que he dit de Finisterra com a part més occidental era mentira és per que abans les referències marítimes eren visuals i Finisterra es veu més que la part més occidental real.
Després he baixat a la llotja. Estava tancada. O sigui que avui no crec que pugui sopar marisc fresc. Si més no, el d'ahir pot ser que ho sigui prou.
Diuen que Espanya és el país amb més bars per habitant hi ha. Desconec la població que hi ha a Fisterra, però és el lloc amb més perruqueries / habitant hi ha. N'he contat deu.
Ara, per imatge del dia a l'estanc. Taulell. Darrera, una dona d'uns cinquanta apoltronada a un sofà i al costat una tele amb la programació habitual de les tardes, aquells que es preocupen de la vida dels altres! Jeje.
La veritat, que no hi ha gaire més a fer en aquest poble. Amb la llotja tancada sols em puc dedicar a deixar passar el temps.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Melide - Santiago de Compostela.
- Mal dormit, m'he llevat sobre les 7. El meu únic objectiu era marxar d'allí.
Plovent, he arreglat la bici per marxar i cap al bar a esmorzar. Estava una mica desanimat ja que amb pluja i tot no sabia per on passar.
M'ho he agafat amb calma avui, total, ni que sigui tard, arrivaré avui.
Al sortir de Melide he agafat la general i he trobat una benzinera per poder comprovar les rodes. Al poc de continuar, he vist un accès asfaltat al Camí i he entrat. Sort que ho he fet, al menys no ha estat tant monòton.
Arribant a Arzúa, plovia de mala manera, i jo endavant. Allí he aprofitat per fer una cola.
Continuant, ha plogut i ho ha deixat de fer, i al arribar al km 30, he parat per fer una foto i un home que hi havia per allí m'ha comentat de parar al bar de tia Dolores, on sembla ser que fan unes empanades boníssimes.
Total que estic menjant una empanada de Zamburiñas mentre escric això. No pregunteu què son les Zamburiñas per que encara no ho se. Sembla ser com unes vieires en petit. Normalment es fan per encàrrec.
-Sortint d'esmorzar, he continuat per Camí, i al arribar a la carretera general i calculant hi havia baixada. Ara, sols 3km. Fent pujadeta he decidit parar a una parada de bus. Sort que ho he fet per que l'aigua que ha caigut ha estat impressionant.
Quan semblava parar, decideixo seguir pujant. I la roda? Fluixa! L'he inflat i semblava aguantar. Realment aquí ja estava fins els nassos de tot. De bici, de pluja, d'alforges, de Camino i el Sant que el va parir (cada migdia passava igual)
Segueixo fins a una cruïlla on m'obligaven pujar per camí. Com era normal patia per la roda.
No sabia on estava, quant quedava ja que el contaquilòmetres s'ha posat a zero no se a on. En això que veig l'aeroport. Doncs ja estem a prop! Començo a pujar el Monte do Gozo i paro per inflar i un basc pregunta si necessito ajuda. Li explico i continuo la pujada amb ell. Quan li dic d'on era diu que hi te una amiga, una tal Mònica de Vilanova del Camí ¿? Al pla, diu que tiri. Ho faig i de cop... Monte do Gozo! Ja està, ja he arribat!
Foto, inflar roda i avall!
L'entrada a Santiago és llarga (inflo roda) fins que trobo el primer cartell de "Catedral" (inflo).
Al arribar a la Catedral, a peu per que no deixen anar en bici, no per la roda, no hem giro fins que estic a L'altre cantó de la plaça. Giro i impressionant!
Sec al terra moll (total, jo també ho estava) truco als pares i faig la foto que he enviat abans (hi ha wifi a la plaça, friki de mi). Ah i inflo.
Vaig a la oficina del peregrí a sellar, la Compostela la faré dijous. Després a l'oficina de turisme per buscar allotjament. Avui vaig de ric. Després de trucar a varis llocs, en trobo un. La gent molt atenta, sols arribar, ja diu que guardi la bici. M'ha donat habitació doble. 25 €. Molt net, molt correcte, li he demanat ja habitació per dijous.
Vull una dutxa!!! Truco a Halcurier i diuen que en 15 minuts passen a buscar la bici. Adéu dutxa. Ho preparo tot, baixo, ho poso tot a les alforges, diners, i quan torno, ja havia arribat el missatger. Pago i a la dutxa.
Ara, després de passejar una mica, estic escrivint i fent una cerveseta. Però d'enviar, ho envio des de la "Praza do Obradoiro"
Santi! Ja sóc aquí!!!
Plovent, he arreglat la bici per marxar i cap al bar a esmorzar. Estava una mica desanimat ja que amb pluja i tot no sabia per on passar.
M'ho he agafat amb calma avui, total, ni que sigui tard, arrivaré avui.
Al sortir de Melide he agafat la general i he trobat una benzinera per poder comprovar les rodes. Al poc de continuar, he vist un accès asfaltat al Camí i he entrat. Sort que ho he fet, al menys no ha estat tant monòton.
Arribant a Arzúa, plovia de mala manera, i jo endavant. Allí he aprofitat per fer una cola.
Continuant, ha plogut i ho ha deixat de fer, i al arribar al km 30, he parat per fer una foto i un home que hi havia per allí m'ha comentat de parar al bar de tia Dolores, on sembla ser que fan unes empanades boníssimes.
Total que estic menjant una empanada de Zamburiñas mentre escric això. No pregunteu què son les Zamburiñas per que encara no ho se. Sembla ser com unes vieires en petit. Normalment es fan per encàrrec.
-Sortint d'esmorzar, he continuat per Camí, i al arribar a la carretera general i calculant hi havia baixada. Ara, sols 3km. Fent pujadeta he decidit parar a una parada de bus. Sort que ho he fet per que l'aigua que ha caigut ha estat impressionant.
Quan semblava parar, decideixo seguir pujant. I la roda? Fluixa! L'he inflat i semblava aguantar. Realment aquí ja estava fins els nassos de tot. De bici, de pluja, d'alforges, de Camino i el Sant que el va parir (cada migdia passava igual)
Segueixo fins a una cruïlla on m'obligaven pujar per camí. Com era normal patia per la roda.
No sabia on estava, quant quedava ja que el contaquilòmetres s'ha posat a zero no se a on. En això que veig l'aeroport. Doncs ja estem a prop! Començo a pujar el Monte do Gozo i paro per inflar i un basc pregunta si necessito ajuda. Li explico i continuo la pujada amb ell. Quan li dic d'on era diu que hi te una amiga, una tal Mònica de Vilanova del Camí ¿? Al pla, diu que tiri. Ho faig i de cop... Monte do Gozo! Ja està, ja he arribat!
Foto, inflar roda i avall!
L'entrada a Santiago és llarga (inflo roda) fins que trobo el primer cartell de "Catedral" (inflo).
Al arribar a la Catedral, a peu per que no deixen anar en bici, no per la roda, no hem giro fins que estic a L'altre cantó de la plaça. Giro i impressionant!
Sec al terra moll (total, jo també ho estava) truco als pares i faig la foto que he enviat abans (hi ha wifi a la plaça, friki de mi). Ah i inflo.
Vaig a la oficina del peregrí a sellar, la Compostela la faré dijous. Després a l'oficina de turisme per buscar allotjament. Avui vaig de ric. Després de trucar a varis llocs, en trobo un. La gent molt atenta, sols arribar, ja diu que guardi la bici. M'ha donat habitació doble. 25 €. Molt net, molt correcte, li he demanat ja habitació per dijous.
Vull una dutxa!!! Truco a Halcurier i diuen que en 15 minuts passen a buscar la bici. Adéu dutxa. Ho preparo tot, baixo, ho poso tot a les alforges, diners, i quan torno, ja havia arribat el missatger. Pago i a la dutxa.
Ara, després de passejar una mica, estic escrivint i fent una cerveseta. Però d'enviar, ho envio des de la "Praza do Obradoiro"
Santi! Ja sóc aquí!!!
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Sant Memede - Melide
- Llarga etapa la d'avui. He sortit de l'alberg a les 7:45 però ara son les 8:05 i ja estic a Sarria fent un cafè. Massa fosc, massa arriscat.
Quan he estat esmorzant una hongaresa que teníem a L'habitació, m'ha parat per dir-me que havia nascut ahir una germaneta. Jo he flipat, però pobre, clar, a qui dels seus podria mostrar la seva alegria.
Sarria, diuen que és una de les ciutats més grans de per aquí. 10000 habitants. No fa olor de ciutat sinó de camp.
A veure què m'espera avui.
- Son les 10:30, estic a 5km de Portomarín i si, estic esmorzant.
Per ara aquesta part d'etapa no ha estat mal. Molt ràpida, tot i que a trams lenta. A les pujades per trams amb molta pedra i a peu. A les baixades amb pedra, poc a poc.
Sort que he parat. Amenaça pluja i ara posaré les bosses a les alforges. Mira que he tingut dies per que una persona que jo em se fes alguna cosa al respecte, però jo amb les meves bosses de brossa.
Tot i la pluja intentaré continuar, així demà sols quedaran uns 50km.
He comprat una "Concha de Peregrino" a un pagès que he trobat pel camí. Un euro.
- 14:45 Tic a Palas do Rey.
La pujada de Portomarín fins a Ventas de Naron, un desastre. Les forces marxaven no se per on. He començat per camí però al poc he continuat per carretera, total, el Camí anava pel costat. Al arribar a Ventas, ja pensava que no arribava. Tot el que s'havia baixat, ara s'havia de pujar... Tenia sed i gana. He trobat una font, he omplert d'aigua, he pres una barreta i cap amunt. Al poc ja la desitjada baixada. A 4 km d'arribar a Palas, pluja. I quina forma de ploure! total, ja anava suat, què més donava una mica de pluja.
Al arribar a Palas a un café on he trobat a dos que anaven en bici. Definitivament, jo vaig al meu ritme. Ells han començat a Samos, i han arribat a Palas molt abans que jo. I què! Jo aquesta nit menjaré "pulpo"! I un vinacho, segur. Un dia és un dia.
Queden uns 15 km i he trucat a l'alberg per si hi havia lloc. Ja que he trucat per mi, tambe he demanat pels dos bicigrinos que he trobat. Els hi he dit. I el primer que arribi que guardi lloc per l'altre. Arribaran ells... Ja fa deu minuts que han marxat. Jo m'he quedat escrivint...
Ueeee! Estic a Melide!!! Bé per mi, estic fet un catacrak.
L'alberg, fatal, 3€ però prefereixo pagar-ne vuit com ahir. He sentit que som com 60 persones. Un merder. La bici a fora el pati, L'he deixat i al tornar, estava la roda punxada. Sortint de Palas, he passat per Camí. Preciós, però m'he mullat, m'he embrutat, i troba't la roda punxada... En fi, ja està canviada.
Dutxa. M'he deixat la tovallola a l'alberg d'ahir! Seré. (ostia que peleón és el vi) Total aixuga't com puguis.
Plou. I per sortir, ni corto ni perzoso, m'he posat les malles, els mitjons que he fet servir avui, i les botes de la bici. Total, està plovent, ja ho tinc moll, i vull tenir la roba de "sortir" seca per demà. Així que em llevi marxo, sigui l'hora que sigu.
He sortit a sopar pulpo, he passat per una botiga d'esports, i he comprat una altre tovallola. Escric des de la pulperia i clar, com m'han portat el vi, abans que el pop... Per això deia que pujava...
Si el Santi vol, demà escriuré des de Compostela! Son 50 km, res per un tio com jo! Però plovent, ja veuràs. (ara entenc per què m'han preguntat si continuava el Camí avui o estava ja a l'alberg) Ah, el pop boníssim!
Quan he estat esmorzant una hongaresa que teníem a L'habitació, m'ha parat per dir-me que havia nascut ahir una germaneta. Jo he flipat, però pobre, clar, a qui dels seus podria mostrar la seva alegria.
Sarria, diuen que és una de les ciutats més grans de per aquí. 10000 habitants. No fa olor de ciutat sinó de camp.
A veure què m'espera avui.
- Son les 10:30, estic a 5km de Portomarín i si, estic esmorzant.
Per ara aquesta part d'etapa no ha estat mal. Molt ràpida, tot i que a trams lenta. A les pujades per trams amb molta pedra i a peu. A les baixades amb pedra, poc a poc.
Sort que he parat. Amenaça pluja i ara posaré les bosses a les alforges. Mira que he tingut dies per que una persona que jo em se fes alguna cosa al respecte, però jo amb les meves bosses de brossa.
Tot i la pluja intentaré continuar, així demà sols quedaran uns 50km.
He comprat una "Concha de Peregrino" a un pagès que he trobat pel camí. Un euro.
- 14:45 Tic a Palas do Rey.
La pujada de Portomarín fins a Ventas de Naron, un desastre. Les forces marxaven no se per on. He començat per camí però al poc he continuat per carretera, total, el Camí anava pel costat. Al arribar a Ventas, ja pensava que no arribava. Tot el que s'havia baixat, ara s'havia de pujar... Tenia sed i gana. He trobat una font, he omplert d'aigua, he pres una barreta i cap amunt. Al poc ja la desitjada baixada. A 4 km d'arribar a Palas, pluja. I quina forma de ploure! total, ja anava suat, què més donava una mica de pluja.
Al arribar a Palas a un café on he trobat a dos que anaven en bici. Definitivament, jo vaig al meu ritme. Ells han començat a Samos, i han arribat a Palas molt abans que jo. I què! Jo aquesta nit menjaré "pulpo"! I un vinacho, segur. Un dia és un dia.
Queden uns 15 km i he trucat a l'alberg per si hi havia lloc. Ja que he trucat per mi, tambe he demanat pels dos bicigrinos que he trobat. Els hi he dit. I el primer que arribi que guardi lloc per l'altre. Arribaran ells... Ja fa deu minuts que han marxat. Jo m'he quedat escrivint...
Ueeee! Estic a Melide!!! Bé per mi, estic fet un catacrak.
L'alberg, fatal, 3€ però prefereixo pagar-ne vuit com ahir. He sentit que som com 60 persones. Un merder. La bici a fora el pati, L'he deixat i al tornar, estava la roda punxada. Sortint de Palas, he passat per Camí. Preciós, però m'he mullat, m'he embrutat, i troba't la roda punxada... En fi, ja està canviada.
Dutxa. M'he deixat la tovallola a l'alberg d'ahir! Seré. (ostia que peleón és el vi) Total aixuga't com puguis.
Plou. I per sortir, ni corto ni perzoso, m'he posat les malles, els mitjons que he fet servir avui, i les botes de la bici. Total, està plovent, ja ho tinc moll, i vull tenir la roba de "sortir" seca per demà. Així que em llevi marxo, sigui l'hora que sigu.
He sortit a sopar pulpo, he passat per una botiga d'esports, i he comprat una altre tovallola. Escric des de la pulperia i clar, com m'han portat el vi, abans que el pop... Per això deia que pujava...
Si el Santi vol, demà escriuré des de Compostela! Son 50 km, res per un tio com jo! Però plovent, ja veuràs. (ara entenc per què m'han preguntat si continuava el Camí avui o estava ja a l'alberg) Ah, el pop boníssim!
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Trabadelo - Sant Mamade do Camiño
- Comencem malament el dia, ha plogut, les previsions son de pluja, fan mal les cames i el cul
Ahir vaig sopar amb els catalans i resulta que son del "club de los reajuntaos" que ja he format part algun cop.
Ahir a dormir d' horeta i tot i així vaig estar llegint fins a les 22:30
A veure com anirà el dia.
- Ohhn Cebeiro. Quines pujades! El dia ha començat bé, na tirant, amb pujadetes de mica en mica, fins arribar a Herrerias. Allí ja no hi havien cames per res. A mitja pujada he atrapat a una parella que anàven pujant. He estat un momentet amb ells i he continuat. Uf! Però quina forma de continuar... 3 km fins a la Laguna! Uf! Al terra 1500m bar. 500m bar. 200m bar. 100m bar, que estigui obert! Estava obert. He fet una cola i he parlat amb uns espanyols. Veig passar els ciclistes. S'aixequen els espanyols i quan vaig a pagar tenia la cola pagada. Es veu que avui és algun Sant Francesc. Els dono les gràcies i continuo. Pujant, torno a atrapar a la parella i ja pregunto d'on son. De Tarragona! Catalans!
Pujo amb ells fins O Cebreiro. Ells esmorzen i quasi que aconsellen que amb la boira anem junts abans d'anar jo sol. Fotos reglamentàries i continuem fins l'escultura del Peregrino. I trobo les noies d'ahir! Serà possible?
Pujant a l'Alto do Poio hem estat força estona. Primera per la pujada en si, trams de 5, trams de 6, segona per punxada. He punxat! Però gràcies a les classes teorico-pràctiques que va donar-me el Romà abans de marxar, ha estat un pim pam.
Quan hem arribat a dalt del Alto do Poio... Hi havien les noietes! Total que ens hem fet una foto.
La baixada fins a Samos, ha estat espectacular, tot per carretera, per que el camí estava molt moll de la pluja d'ahir nit. I el recorregut fins Sant Memede do Camiño, oblgatoriament per Camino però asfaltat. Espetacular el paisatge de Galícia. L'alberg, per ara un dels millors.
Hem anat a sopar pulpo i empanada.
Ara plou i com plou.
Lamento que avui escrigui tant ràpid, però anant acompanyat, poc he pogut escriure durant el dia, i estic cansat.
Demà més!
Gràcies a tots pels comentaris que aneu deixant. Ajuden a sentir-me acompanyat.
Ahir vaig sopar amb els catalans i resulta que son del "club de los reajuntaos" que ja he format part algun cop.
Ahir a dormir d' horeta i tot i així vaig estar llegint fins a les 22:30
A veure com anirà el dia.
- Ohhn Cebeiro. Quines pujades! El dia ha començat bé, na tirant, amb pujadetes de mica en mica, fins arribar a Herrerias. Allí ja no hi havien cames per res. A mitja pujada he atrapat a una parella que anàven pujant. He estat un momentet amb ells i he continuat. Uf! Però quina forma de continuar... 3 km fins a la Laguna! Uf! Al terra 1500m bar. 500m bar. 200m bar. 100m bar, que estigui obert! Estava obert. He fet una cola i he parlat amb uns espanyols. Veig passar els ciclistes. S'aixequen els espanyols i quan vaig a pagar tenia la cola pagada. Es veu que avui és algun Sant Francesc. Els dono les gràcies i continuo. Pujant, torno a atrapar a la parella i ja pregunto d'on son. De Tarragona! Catalans!
Pujo amb ells fins O Cebreiro. Ells esmorzen i quasi que aconsellen que amb la boira anem junts abans d'anar jo sol. Fotos reglamentàries i continuem fins l'escultura del Peregrino. I trobo les noies d'ahir! Serà possible?
Pujant a l'Alto do Poio hem estat força estona. Primera per la pujada en si, trams de 5, trams de 6, segona per punxada. He punxat! Però gràcies a les classes teorico-pràctiques que va donar-me el Romà abans de marxar, ha estat un pim pam.
Quan hem arribat a dalt del Alto do Poio... Hi havien les noietes! Total que ens hem fet una foto.
La baixada fins a Samos, ha estat espectacular, tot per carretera, per que el camí estava molt moll de la pluja d'ahir nit. I el recorregut fins Sant Memede do Camiño, oblgatoriament per Camino però asfaltat. Espetacular el paisatge de Galícia. L'alberg, per ara un dels millors.
Hem anat a sopar pulpo i empanada.
Ara plou i com plou.
Lamento que avui escrigui tant ràpid, però anant acompanyat, poc he pogut escriure durant el dia, i estic cansat.
Demà més!
Gràcies a tots pels comentaris que aneu deixant. Ajuden a sentir-me acompanyat.
dissabte, 3 d’octubre del 2009
Rabanal del Camino - Trabadelo
- Ahir, sopar de peregrino per deu euros. Xato que sóc pobre! Clar hi han dos llocs per menjar, els dos al mateix preu. Entremés de primer, tot d'embotits de la terra i pà sense tomàquet. A l'alberg hem van presentar una dona catalana que va agraïr trobar-me, ja que estava cansada de tant estranger i anava a peu. La vaig trobar al restaurant i va dir-me que ella sempre demanava que li suquessin (estàvem parlant del pà). De segon vaig menjar "carne Maragata". Una vedella amb suc una mica picant. Estava molt bo, però em vaig atipar massa, suposo que per culpa dels postres mousse compacte de xocolata que estava...
De retorn a l'alberg deurien ser les
20:30 i vaig anar a dormir!
Jo i les meves hores de son, diria que m'he llevat sobre les 4 o 5 de la matinada i m'he quedat estirat, mig endormiscat. A les 6 he sentit el despertador d'algú i fent una mica el mandra, quan m'he adonat, eren les 7:45! Ja anava tard. He esmorzat i preparat, i a les nou, sortia cap a la Cruz de Ferro.
A mig camí, he pogut reconèixer a un bicigrino molt actiu del fòrum. L'he reconegut pel remolc que porta a la bici.
La pujada ha estat lenta i constant, però en cap cas exhaustiva, es pujava molt bé. El tros més dur, un cop passat Foncebadón.
Al arribar a dalt, una alegria i recorda-me d'una persona que hem va dir que no podria fer el camí. Doncs sols dir-li que no un, dos! en podria fer en aquest moment.
I no se el per què mirant les pedres i les coses que deixava la gent, m'he recordat d'una persona que creia molt en el Camí i que ens ha deixat aquest any. Tot i el que hem passat, el trobo molt a faltar. M'he emocionat.
Ja continuant, he passat per on el Tomàs, considerat per ell mateix com l'últim templari. Segell.
Quines baixades! Sols deixant anar, Arribaves als 40, 50 km/h.
He parat al Acebo per no parar a Ponferrada, a fer un mos i un cafè amb llet de "desayuno", que per aquestes contrades, el cafè amb llet, és un tallat. I el tallat, un cafè "manchao con leche". El mos de la casa, consisteix en pà amb salsa de tomàquet, tonyina, ou, ceba i tot arrebossat. Visca el colesterol!, però tot sigui per tastar coses noves.
- Ponferrada. Estic a la plaça de l'ajuntament on faig una cola (amb una tapa de pernil i xoriç que m'han donat) de "cara al sol" amb samarreta curta. Ja m'he tret la part de dalt, i no tardaré a treure'm la de baix. (la compra de samarreta exterior d'ultima hora, tot un èxit.
Porto 37 km. Falten uns 30 km, o sigui que ja cal que espavili.
- El recorregut fins a Cacabelos molt bé. Planet, plat gran i sobre 25-30 km/h.
Aquí he parat per trucar a l'alberg i una mica més unes noies que estaven parades hem foten la bici. Ja estàven fartes de caminar. Els he dit "venga que os llevo" i clar, diuen que no faci promeses que no pugui complir. Xerrant, xerrant, ja els hi he dit que si arribaven a Trabadelo (cosa que creia improbable) estàven convidades a una cervesa, que això sí que ho podia complir. M'han dit que per una cervesa no agafaven taxi. Doncs res, si volen res ja saben on trobar-me.
Collons quina sortideta des de Cacabelos... He patit de valent fins a Villafranca del Bierzo, però m'he emportat raïm negre agafat d'una vinya i dues pomes, que m'ha donat el pagès.
Des de Villafranca a Trabadelo, Sols desitjava arribar. (Ho sento Núria, no he vist el comentari fins arribar a l'alberg). Representa que estic a l'alberg municipal. Deu tenir molts gastos l'ajuntament. Normalment els municipals no et cobren més de treu euros i ha costat sis. I la bici... Per ara la tinc lligada a la barana i m'ha dit que per la nit la podria daixar al safareig. I tant que ho faré, lligadeta al mateix safareig.
Ple d'estrangers com sempre, exceptuant a una parella de Manresa que ha arribat més tard que jo. I uns espanyols que acaben d'arribar mentre escrivia.
He anat a comprar un raspall per netejar el canvi i he sortit amb el raspall, piles, un iogurt líquid amb una canya de xocolata, que serà l'esmorzar de demà. I no ho digueu a ningú. Quan he tornat del super, a la màquina de coses, hi havia un kit kat "al borde del precipicio". Sols he fet un gest de "recolzament" a la màquina. Ja el menjaré demà.
Vaig a sopar.
De retorn a l'alberg deurien ser les
20:30 i vaig anar a dormir!
Jo i les meves hores de son, diria que m'he llevat sobre les 4 o 5 de la matinada i m'he quedat estirat, mig endormiscat. A les 6 he sentit el despertador d'algú i fent una mica el mandra, quan m'he adonat, eren les 7:45! Ja anava tard. He esmorzat i preparat, i a les nou, sortia cap a la Cruz de Ferro.
A mig camí, he pogut reconèixer a un bicigrino molt actiu del fòrum. L'he reconegut pel remolc que porta a la bici.
La pujada ha estat lenta i constant, però en cap cas exhaustiva, es pujava molt bé. El tros més dur, un cop passat Foncebadón.
Al arribar a dalt, una alegria i recorda-me d'una persona que hem va dir que no podria fer el camí. Doncs sols dir-li que no un, dos! en podria fer en aquest moment.
I no se el per què mirant les pedres i les coses que deixava la gent, m'he recordat d'una persona que creia molt en el Camí i que ens ha deixat aquest any. Tot i el que hem passat, el trobo molt a faltar. M'he emocionat.
Ja continuant, he passat per on el Tomàs, considerat per ell mateix com l'últim templari. Segell.
Quines baixades! Sols deixant anar, Arribaves als 40, 50 km/h.
He parat al Acebo per no parar a Ponferrada, a fer un mos i un cafè amb llet de "desayuno", que per aquestes contrades, el cafè amb llet, és un tallat. I el tallat, un cafè "manchao con leche". El mos de la casa, consisteix en pà amb salsa de tomàquet, tonyina, ou, ceba i tot arrebossat. Visca el colesterol!, però tot sigui per tastar coses noves.
- Ponferrada. Estic a la plaça de l'ajuntament on faig una cola (amb una tapa de pernil i xoriç que m'han donat) de "cara al sol" amb samarreta curta. Ja m'he tret la part de dalt, i no tardaré a treure'm la de baix. (la compra de samarreta exterior d'ultima hora, tot un èxit.
Porto 37 km. Falten uns 30 km, o sigui que ja cal que espavili.
- El recorregut fins a Cacabelos molt bé. Planet, plat gran i sobre 25-30 km/h.
Aquí he parat per trucar a l'alberg i una mica més unes noies que estaven parades hem foten la bici. Ja estàven fartes de caminar. Els he dit "venga que os llevo" i clar, diuen que no faci promeses que no pugui complir. Xerrant, xerrant, ja els hi he dit que si arribaven a Trabadelo (cosa que creia improbable) estàven convidades a una cervesa, que això sí que ho podia complir. M'han dit que per una cervesa no agafaven taxi. Doncs res, si volen res ja saben on trobar-me.
Collons quina sortideta des de Cacabelos... He patit de valent fins a Villafranca del Bierzo, però m'he emportat raïm negre agafat d'una vinya i dues pomes, que m'ha donat el pagès.
Des de Villafranca a Trabadelo, Sols desitjava arribar. (Ho sento Núria, no he vist el comentari fins arribar a l'alberg). Representa que estic a l'alberg municipal. Deu tenir molts gastos l'ajuntament. Normalment els municipals no et cobren més de treu euros i ha costat sis. I la bici... Per ara la tinc lligada a la barana i m'ha dit que per la nit la podria daixar al safareig. I tant que ho faré, lligadeta al mateix safareig.
Ple d'estrangers com sempre, exceptuant a una parella de Manresa que ha arribat més tard que jo. I uns espanyols que acaben d'arribar mentre escrivia.
He anat a comprar un raspall per netejar el canvi i he sortit amb el raspall, piles, un iogurt líquid amb una canya de xocolata, que serà l'esmorzar de demà. I no ho digueu a ningú. Quan he tornat del super, a la màquina de coses, hi havia un kit kat "al borde del precipicio". Sols he fet un gest de "recolzament" a la màquina. Ja el menjaré demà.
Vaig a sopar.
divendres, 2 d’octubre del 2009
Virgen del Camino - Rabanal del Camino
- Després d'actualitzar el blog vaig anar a l'alberg. Estava desert! Eren les 21:30! Jo no tenia gaire son però vaig decidir anar al llit i llegir.
Acostumat a dormir 7 horetes a les 6 ja estava llevat. He esperat a que els caminants es llevessin per fer-ho jo tb.
Escric des de Hospital de Orbigo. Porto 27 km que han passat molt be, amb plat gran i na caient.
Per esmorzar, llom d'un dit de gruix amb formatge i cola per 4,5€ al cafè-bar Los Angeles, que espero que es refereixin als que estan al cel, no als EUA.
Fa gràcia per que en aquest poble hi ha molta gent que va en bici, i el lloc a on he vist més gent és al consultori local. Hi havia cua.
Fa un dia tapat, amb llum i sembla que no amenaça pluja. Ara, no se si sóc jo, però he sortit al matí amb màniga llarga, les malles i el buff, i no fan gens de nosa.
- Ja estic a Rabanal!
Al cap d'una estoneta de sortir de Hospital, ja ha sortit el sol i m'he tret la roba d'abric. Aquí ja ha començat un autèntic camí ple de pedres. Al arribar a una creu, que s'ajunta amb una altre variant (la bona suposo) m'he trobat amb un altre "bicigrino". Junts hem arribat a Astorga, on hem aprofitat per parar una estona. He fet una cola i he continuat. Faltaven 20 km fins a Rabanal.
La pujadeta d'Astorga a Rabanal ha estat llargueta dues hores i mitja i el pitjor troç els dos últims kilòmetres.
L'alberg de Nuestra Señora del Pilar, un autèntic mite. Està ple d'estrangers i cap ciclista. I una catalana que m'he trobat de rebot.
Ja m'he dutxat, he rentat la roba i ara acabo de menjar un troç d'empanada "leonesa" amb cervesa. Ara sols hem queda netejar la bici que tinc tots els neumàtics plens de pedretes, estan asfaltant la carretera.
Per sopar encara no se què faré però suposo que una mica de sopar com Déu mana, i a dormir d'horeta que demà toca un gran dia. Pujar a la Cruz de Ferro. Un dels Grans.
Acostumat a dormir 7 horetes a les 6 ja estava llevat. He esperat a que els caminants es llevessin per fer-ho jo tb.
Escric des de Hospital de Orbigo. Porto 27 km que han passat molt be, amb plat gran i na caient.
Per esmorzar, llom d'un dit de gruix amb formatge i cola per 4,5€ al cafè-bar Los Angeles, que espero que es refereixin als que estan al cel, no als EUA.
Fa gràcia per que en aquest poble hi ha molta gent que va en bici, i el lloc a on he vist més gent és al consultori local. Hi havia cua.
Fa un dia tapat, amb llum i sembla que no amenaça pluja. Ara, no se si sóc jo, però he sortit al matí amb màniga llarga, les malles i el buff, i no fan gens de nosa.
- Ja estic a Rabanal!
Al cap d'una estoneta de sortir de Hospital, ja ha sortit el sol i m'he tret la roba d'abric. Aquí ja ha començat un autèntic camí ple de pedres. Al arribar a una creu, que s'ajunta amb una altre variant (la bona suposo) m'he trobat amb un altre "bicigrino". Junts hem arribat a Astorga, on hem aprofitat per parar una estona. He fet una cola i he continuat. Faltaven 20 km fins a Rabanal.
La pujadeta d'Astorga a Rabanal ha estat llargueta dues hores i mitja i el pitjor troç els dos últims kilòmetres.
L'alberg de Nuestra Señora del Pilar, un autèntic mite. Està ple d'estrangers i cap ciclista. I una catalana que m'he trobat de rebot.
Ja m'he dutxat, he rentat la roba i ara acabo de menjar un troç d'empanada "leonesa" amb cervesa. Ara sols hem queda netejar la bici que tinc tots els neumàtics plens de pedretes, estan asfaltant la carretera.
Per sopar encara no se què faré però suposo que una mica de sopar com Déu mana, i a dormir d'horeta que demà toca un gran dia. Pujar a la Cruz de Ferro. Un dels Grans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)