Virgen del Camino - Rabanal del Camino

- Després d'actualitzar el blog vaig anar a l'alberg. Estava desert! Eren les 21:30! Jo no tenia gaire son però vaig decidir anar al llit i llegir.
Acostumat a dormir 7 horetes a les 6 ja estava llevat. He esperat a que els caminants es llevessin per fer-ho jo tb.
Escric des de Hospital de Orbigo. Porto 27 km que han passat molt be, amb plat gran i na caient.
Per esmorzar, llom d'un dit de gruix amb formatge i cola per 4,5€ al cafè-bar Los Angeles, que espero que es refereixin als que estan al cel, no als EUA.
Fa gràcia per que en aquest poble hi ha molta gent que va en bici, i el lloc a on he vist més gent és al consultori local. Hi havia cua.
Fa un dia tapat, amb llum i sembla que no amenaça pluja. Ara, no se si sóc jo, però he sortit al matí amb màniga llarga, les malles i el buff, i no fan gens de nosa.
- Ja estic a Rabanal!
Al cap d'una estoneta de sortir de Hospital, ja ha sortit el sol i m'he tret la roba d'abric. Aquí ja ha començat un autèntic camí ple de pedres. Al arribar a una creu, que s'ajunta amb una altre variant (la bona suposo) m'he trobat amb un altre "bicigrino". Junts hem arribat a Astorga, on hem aprofitat per parar una estona. He fet una cola i he continuat. Faltaven 20 km fins a Rabanal.
La pujadeta d'Astorga a Rabanal ha estat llargueta dues hores i mitja i el pitjor troç els dos últims kilòmetres.
L'alberg de Nuestra Señora del Pilar, un autèntic mite. Està ple d'estrangers i cap ciclista. I una catalana que m'he trobat de rebot.
Ja m'he dutxat, he rentat la roba i ara acabo de menjar un troç d'empanada "leonesa" amb cervesa. Ara sols hem queda netejar la bici que tinc tots els neumàtics plens de pedretes, estan asfaltant la carretera.
Per sopar encara no se què faré però suposo que una mica de sopar com Déu mana, i a dormir d'horeta que demà toca un gran dia. Pujar a la Cruz de Ferro. Un dels Grans.