dissabte, 3 d’octubre del 2009

Rabanal del Camino - Trabadelo

- Ahir, sopar de peregrino per deu euros. Xato que sóc pobre! Clar hi han dos llocs per menjar, els dos al mateix preu. Entremés de primer, tot d'embotits de la terra i pà sense tomàquet. A l'alberg hem van presentar una dona catalana que va agraïr trobar-me, ja que estava cansada de tant estranger i anava a peu. La vaig trobar al restaurant i va dir-me que ella sempre demanava que li suquessin (estàvem parlant del pà). De segon vaig menjar "carne Maragata". Una vedella amb suc una mica picant. Estava molt bo, però em vaig atipar massa, suposo que per culpa dels postres mousse compacte de xocolata que estava...
De retorn a l'alberg deurien ser les
20:30 i vaig anar a dormir!
Jo i les meves hores de son, diria que m'he llevat sobre les 4 o 5 de la matinada i m'he quedat estirat, mig endormiscat. A les 6 he sentit el despertador d'algú i fent una mica el mandra, quan m'he adonat, eren les 7:45! Ja anava tard. He esmorzat i preparat, i a les nou, sortia cap a la Cruz de Ferro.
A mig camí, he pogut reconèixer a un bicigrino molt actiu del fòrum. L'he reconegut pel remolc que porta a la bici.
La pujada ha estat lenta i constant, però en cap cas exhaustiva, es pujava molt bé. El tros més dur, un cop passat Foncebadón.
Al arribar a dalt, una alegria i recorda-me d'una persona que hem va dir que no podria fer el camí. Doncs sols dir-li que no un, dos! en podria fer en aquest moment.
I no se el per què mirant les pedres i les coses que deixava la gent, m'he recordat d'una persona que creia molt en el Camí i que ens ha deixat aquest any. Tot i el que hem passat, el trobo molt a faltar. M'he emocionat.
Ja continuant, he passat per on el Tomàs, considerat per ell mateix com l'últim templari. Segell.
Quines baixades! Sols deixant anar, Arribaves als 40, 50 km/h.
He parat al Acebo per no parar a Ponferrada, a fer un mos i un cafè amb llet de "desayuno", que per aquestes contrades, el cafè amb llet, és un tallat. I el tallat, un cafè "manchao con leche". El mos de la casa, consisteix en pà amb salsa de tomàquet, tonyina, ou, ceba i tot arrebossat. Visca el colesterol!, però tot sigui per tastar coses noves.
- Ponferrada. Estic a la plaça de l'ajuntament on faig una cola (amb una tapa de pernil i xoriç que m'han donat) de "cara al sol" amb samarreta curta. Ja m'he tret la part de dalt, i no tardaré a treure'm la de baix. (la compra de samarreta exterior d'ultima hora, tot un èxit.
Porto 37 km. Falten uns 30 km, o sigui que ja cal que espavili.
- El recorregut fins a Cacabelos molt bé. Planet, plat gran i sobre 25-30 km/h.
Aquí he parat per trucar a l'alberg i una mica més unes noies que estaven parades hem foten la bici. Ja estàven fartes de caminar. Els he dit "venga que os llevo" i clar, diuen que no faci promeses que no pugui complir. Xerrant, xerrant, ja els hi he dit que si arribaven a Trabadelo (cosa que creia improbable) estàven convidades a una cervesa, que això sí que ho podia complir. M'han dit que per una cervesa no agafaven taxi. Doncs res, si volen res ja saben on trobar-me.
Collons quina sortideta des de Cacabelos... He patit de valent fins a Villafranca del Bierzo, però m'he emportat raïm negre agafat d'una vinya i dues pomes, que m'ha donat el pagès.
Des de Villafranca a Trabadelo, Sols desitjava arribar. (Ho sento Núria, no he vist el comentari fins arribar a l'alberg). Representa que estic a l'alberg municipal. Deu tenir molts gastos l'ajuntament. Normalment els municipals no et cobren més de treu euros i ha costat sis. I la bici... Per ara la tinc lligada a la barana i m'ha dit que per la nit la podria daixar al safareig. I tant que ho faré, lligadeta al mateix safareig.
Ple d'estrangers com sempre, exceptuant a una parella de Manresa que ha arribat més tard que jo. I uns espanyols que acaben d'arribar mentre escrivia.
He anat a comprar un raspall per netejar el canvi i he sortit amb el raspall, piles, un iogurt líquid amb una canya de xocolata, que serà l'esmorzar de demà. I no ho digueu a ningú. Quan he tornat del super, a la màquina de coses, hi havia un kit kat "al borde del precipicio". Sols he fet un gest de "recolzament" a la màquina. Ja el menjaré demà.
Vaig a sopar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada