Fisterra

- Ja he arribat a Finisterra. La que diuen que tradicionalment el final del món, però buscant el Google Maps, diu que ara, geogràficament és un altre lloc que ara no recordo, també a Galicia.
Ja tinc hostal per passar la nit.
El far està lluny, i la veritat és que no se si agafar un taxi, anar a peu o esperar a les 15h que obrin l'alberg per a veure què ofereixen. El dubte, està amb el temps, ja que plou, para, plou, para i clar, puc tornar ben xop.
Per ara estic descansant, no sè de què si l'únic que he fet és anar amb bus, jeje.
- Al final m'he decidit a anar-hi a peu (és que sense la bici no soc res, jeje. Per cert, ja està a casa). Semblava la rambla! Gent amunt i avall. (total, als caminats els hi és igual uns km més) Doncs he desafiat als Déus de la pluja i amunt va. Just quan arribava, plovia una mica i m'he "refugiat" en uns xiringuitus que deuen obrir a l'estiu amb coses pels turistes. Plou fort, però esperaré a que pari ja que per aquí dalt la tònica és de plou-para plou-para.
- Quan ha parat de ploure, he arribat fins el far, i continuant una mica arribes on es fan les ofrenes i es crema el que ja no necessites per purificar. Sembla més un abocador que altre cosa.
El que m'ha impressionat, és com la tempesta que tenia just davant, s'ha anat movent terra endins. La veia com entrava a la Península. Previsió del temps per a les proreres hores: Sol.
- Tornant he anat a passejar i he entrat al museu de la pesca. Està al que aquí en diuen castell per que no deixa de ser una casa enmurallada. El guia m'ha tingut vora una hora explicant coses de la pesca. Sabíeu que la primera empresa de conserves va ser a Fisterra? Doncs tot va ser obra d'espionatge industrial. Un vaixell francés va naufragar a les seves costes. Al rescatar els seus tripulants van trobar unes llaunes, les van obrir i al cap d'un any ja tenien la seva fàbrica oberta.
Alguna cosa semblant va passar amb la llet condensada. Van obrir les llaunes i van pintar les parets de les cases. Normalment els vaixells portaven pintura per conservar la fusta del vaixell i clar, qualsevol tastava per comprovar si no era pintura! Si més no una bona anècdota.
Ah i allò que he dit de Finisterra com a part més occidental era mentira és per que abans les referències marítimes eren visuals i Finisterra es veu més que la part més occidental real.
Després he baixat a la llotja. Estava tancada. O sigui que avui no crec que pugui sopar marisc fresc. Si més no, el d'ahir pot ser que ho sigui prou.
Diuen que Espanya és el país amb més bars per habitant hi ha. Desconec la població que hi ha a Fisterra, però és el lloc amb més perruqueries / habitant hi ha. N'he contat deu.
Ara, per imatge del dia a l'estanc. Taulell. Darrera, una dona d'uns cinquanta apoltronada a un sofà i al costat una tele amb la programació habitual de les tardes, aquells que es preocupen de la vida dels altres! Jeje.
La veritat, que no hi ha gaire més a fer en aquest poble. Amb la llotja tancada sols em puc dedicar a deixar passar el temps.